Copes de cava… quines triar?
Arriba Sant Joan, la reina de totes les revetlles, coneguda com la nit més curta de l’any.
Això no és del tot cert, ja que en realitat és la nit del 21 de juny, que coincideix amb el solstici d’estiu.
Però sí que és la nit que dóna pas dins la nostra ment a l’anhelat estiu.
Fogueres i festes es multipliquen per tot arreu a la nostra celebració per deixar enrere el fred i els dies foscos.
És veritat que aquest any la calor ens ha avançat per l’esquerra i a tota màquina.
Tant que estem desitjant posar a refredar el cava que, com marca la tradició i al costat de la coca, ens prendrem aquesta nit.
Avui ens centrarem en el cava, aquest vi escumós que té tres raïms blancs com a protagonistes: Macabeu, Xarel·lo i Parellada.
Una trilogia que va definir i crear aquest vi escumós que amb els anys es coneixeria com a cava.
El cava s’ha de prendre fred però no congelat.
En aquest punt tothom hi està d’acord.
Entre els 6 i els 10ºC, segons sigui tradicional, menys de 15 mesos (entre 6 i 8ºC) o reserva o gran reserva (entre 8 i 10ºC).
La copa en què s’ha de prendre ja és una altra història… Sí que és clar que la copa de cava ha de ser de vidre, fina i elegant.
I, per als més sibarites, que ha de generar que les aromes i el gas s’alliberin i permetre un espai perquè el nas del tastador els pugui percebre.
Però per als més profans en el tema, amb quina ens quedem: la clàssica “pompadour” (baixa i ampla) o la de “flauta”(alta i estreta)?
Per si això no fos suficient, darrerament hem incorporat a aquesta equació les copes de vi blanc (en forma de tulipa).
Sí, heu llegit bé. I ara us explicarem el perquè.
Analitzarem tres aspectes a tenir en compte amb les copes de cava:
- Primer, conservació del gas:
En servir una copa d’aquest tipus de vi, la gran quantitat de diòxid de carboni que està dissolt al líquid vol passar a l’aire. Gas i Aire es combinen buscant un equilibri que depèn de la superfície de contacte i la temperatura.
Com més superfície de contacte, més gran és la quantitat de carbònic que passa a l’aire i més ràpidament es dissipa del vi.
Per això, les copes de cava amples com la pompadour, conserven durant menys temps el gas en relació amb les copes flauta –molt més estreta i amb menor superfície de contacte o
- Segon, efecte a l’olfacte
Estudis diversos i assaigs amb tastadors de cava han conclòs que les copes de cava que concentren més l’aroma del cava no son ni la pompadour ni la de flauta, sinó la copa de forma de tulipa.
- Finalment, el darrer factor a tenir en compte és el gust o sabor.
Partim de la premissa que els vins escumosos són molt àcids, una característica que es veu realçada pel CO2. En aquest sentit, les copes que tenen dues parets paral·leles –Pompadour més baixa i flauta més esvelta–, potencien la sensació àcida dels vins. Mentre que les copes bulboses i corbades, dirigeixen el vi al centre de la llengua, suavitzant l’acidesa.
- Conclusió:
Si haguéssim de puntuar-les, diríem que la copa de tulipa guanya en tots els aspectes analitzats: una boca estreta —per facilitar la concentració d’aromes i mantenir la bombolla— i obertura a la base per permetre al vi expressar-se en una àrea més gran sense perdre temperatura .
La copa de flauta també és una bona opció, si bé pel que fa al sabor pot potenciar aquesta sensació àcida.
Per acabar, deixarem la trucada pompadour amb el comptador a zero. Això sí, per a aquestes piràmides que veiem a les pel·lícules de grans festasses, són ideals.
A Teixidó Taula i cuina tenim clar com ajudar-vos a triar. I a vosaltres, quina copa de cava us agrada més?
